Spin Off presenta el seu curt: Mono de Shinagawa
Després de mesos de preparació i de treball “El mono de Shinagawa” ha vist la llum. Us deixe el resultat ací mateix. Passats uns dies comentaré més sobre el projecte i tot el procés. Mentre gaudiu amb el trailer i el curt.
La Rebotiga estrena becari precari
La figura del redactor precari tan habitual a la industria de la comunicació i que va estar popularitzat pel blog dels estudiants de periodisme de la Complutense (Sin Futuro y Sin un Duro) ha aterrat a la Rebotiga Informativa. En el seu primer article no defrauda. Copia, remescla i demostra les precàries condicions amb les que treballa.
L'unic fràgment de la web de la FCCC salvable
Un article de la pàgina de la UAB on s’explica un treball de Gabinete de Comunicación y Educación de la Facultat de Ciències de la Comunicació serveix, una vegada remesclat, per a criticar les grans i històriques mancances de la web de la Facultat.
En defensa de los derechos fundamentales en internet
Eneko/20minutos.es · Llicènica Creative Commons
Davant l’amenaça que representa la voluntat de govens estatals i supraestatals d’imposar les seues regles a l’internet de tots, els cibernautes s’han organitzat i han elaborat un manifest que reuneix els punts en comú per la defensa d’un internet dels ciutadans. Cap empresa, ni cap govern ha de restringir la llibertat a internet.
Manifest en defensa del lliure exercici de la llibertat d’expressió, informació i del dret a l’accés lliure a la cultura a través d’internet:
Cristian Sánchez vist per Eloy Domínguez
La reciprocitat dels retrats i la fugacitat del treball, només un cap de setmana, va donar com a resultat este intercanvi de visions. El retrat d’Eloy seguint l’estil d’Alan Berliner i el meu retrat segons els seu estil personal. Saudade l’ha anomenat, inspirat en ell pel que he entès i interpretada per mi com veureu.
“Saudade – Qué será?… yo no sé… lo he buscado
en unos diccionarios empolvados y antiguos
y en otros libros que no me han dado el significado
de esta dulce palabra de perfiles ambiguos (…)
Saudade… Oiga vecino, sabe el significado
de esta palabra blanca que como un pez se evade?
No… Y me tiembla la boca su temblor delicado…
Saudade…”
Pablo Neruda
Eloy Dominguez a través Cristian Sánchez inspirat en Alan Berliner
El retrat d’Eloy Domínguez inspirat en la visió d’Alan Berliner ens permet mostrar la quotidianitat de l’objectivació de l’èsser humà. Els documents, les dades i les representacions gràfiques del nostre cos serveixen per a ser identificats i classificats. Tal i com fa Alan Berliner en Family Album,l’àudio extret d’enregistraments casolans fets pel retratat ens permeten aconseguir el contrast entre allò subjectiu i objectiu de l’humà.
El retrat correspon a una pràctica de l’assignatura de Direcció i Producció Cinematogràfica de la Facultat de Comunicació de la UAB.
Els monstres són per al cine
La cultura wiki ens ha ensenyat que el coneixement pot anar enriquint-se i complementant-se amb les aportacions de molts, tot i que, no siguen experts. Information is Beautiful havia dedicat un gràfic als monstres de la ficció més coneguts. Jo com a bon ciutadà-wiki he decidit afegir al disseny una nova i fictícia figura fruit de les més pèrfides llegendes Populars. Li diuen Rita Barberà. Auto-proclamada ama de València i reina de la corrupció des de 1991. Elegida pel poble i designada pel santíssim. Malèfica invenció que mai passarà del terreny fictici de les ments més perverses a la realitat valenciana.
Fotografiat per a la Revista Capçalera
L’edició 145 de la revista del Col·legi de periodistes de Catalunya publica una foto meua (pag. 70-71). Supose que estaria millor aparèixer en un altre moment o situació. Podria haver aparegut a la revista en el moment que alguna brillant aportació per al món periodístic justificara la meua presència. Tot i així, fa gràcia aparèixer en este lloc. Mai se sap quan algun important professional dels mitjans de comunicació, cercant desesperadament algú a qui oferir-li un dels millors llocs de treball d’allà on treballe, es pot creuar amb mi i dir-me “em sona la teua cara”.
Lobbys econòmics i botellón onder
La penultima edició de setmanari Arrels, actualment l’unic setmanari d’Onda, el meu poble, publicava aquesta noticia:
No crec haver descobert res extraordinari. L’anàlisi és ben simple:
- Un looby econòmic, suposadament greument afectat per la crisi, demana al gobern que utilitze la coerció per tal solventar el seu problema.
- El gobern accepta la demanda sense preguntar a més sectors socials que no siguen els demandants.
El fons de la qüestió és que en aquesta negociació només hi ha hagut representants de dues bandes: Empresaris i gobern. En canvi, en ningún moment es fa esment dels ciutadans als que es perseguirà d’ara en avant “encara més”. Si ho hagueren fet potser s’hagueren sentit les motivacions dels que han de consumir en aquells locals i prefereixen fer-ho fora.
Potser els ciutadans hagueren donat idees per tal de millorar l’oferta dels pubs i discotéques. Els empresaris se’n hagueren adonat que ells podien posar en marxa mesures que incentivaren la venda. Tot i això, han optat per la pressió policial. Així que si les mesures policials es duen a terme tal com indiquen, tindrem un ciutadà més perseguit, igual de desmotivat per consumir al pub i una oportunitat menys per millorar els negocis del poble.
Entrevista amb Rita: L’Street Circuit contraataca
Jo: Hola, senyora Rita. És un plaer que estiga amb nosaltres atenent les nostres preguntes després de l’esgotador cap de setmana.
Rita: Valencianos y valencianas es para mi una satisfacción informaros…
Jo: Rita, estem nosaltres assoles… Bé, comencem. Com ha vist la carrera d’aquest cap de setmana a València?
R: La vimos desde el palco VIP. Camps que es muy majo, el chaval, trajo unos jamones y unas botellas que le habían traido de Cuenca. Eran unos empresarios querían acabar de cerrar el tema de la reconstrucción de la Ciudad Encantada en València. Por que como comprenderá cada vez esta ciudad es más atractiva y Cuenca ya se ha quedado un poco anticuada…
Jo: Rita, li preguntava sobre les seues impressions sobre l’organització i la rebuda de l’esdeveniment.
R: Desde el gobierno valenciano estamos muy contentos porque este acontecimiento deportivo siempre deja muchos millones en la ciudad y como comprenderá eso siempre alegra, además nuestro ejecutivo de eso sabe mucho.
Jo: Que ha de dir sobre les crítiques sobre el model econòmic que la ciutat està desenvolupant amb l’organització d’aquests esdeveniments?
R: Solo tengo dos cosas que decirles: Rojos y envidiosos.
Jo: Però, no creu que en part les crítiques tenen un fonament que hauria de tindre’s en compte?
Per un sistema comunicatiu més rendible i eficient
Els partits polítics espanyols demostren aquest estiu més que mai el seu compromís amb els mitjans de comunicació. El PP-PSOE conscients de la difícil situació per la que passen els mitjans a causa de la crisi han decidit col·laborar amb ells i facilitar-los la feina. Han fet un important esforç tècnic i humà. Han tirat de càmeres i micros dels propis partits per tal d’enviar el material institucional enregistrat a tots els mitjans de comunicació.
Camps llegeix un comunicat preparat pel guionista/responsable de comunicació
Segons declaracions del responsable de comunicació del Partit Popular “després de veure que sabíem enquadrar i fer plans a la perfecció ens vam atrevir amb les preguntes i ens va eixir bé”. “El nostre compromís amb els mitjans de comunicació és molt important, per això treballarem per fer els enquadraments, les preguntes i si cal s’atrevirem a fer un muntatge de tot plegat, per estalviar feina, clar!” va dir el responsable de comunicació del PSOE, emocionat pels avanços que havien fet en la tècnica audiovisual.
Diversos directors dels mitjans de comunicació van rebre amb alegria les iniciatives dels partits polítics. “A canvi del seu esforç nosaltres els hem promès que dedicaríem uns minuts més dels noticiaris a passar els seu vídeos tan ben parits”.
Els estudiants de periodisme i comunicació també van demostrar la seua bona rebuda a aquestes mesures. “Ara ja ens podrem oblidar d’aprendre com seleccionar la informació i triar allò més interessant per a saber la veritat i informar al ciutadà. Els nostres polítics fan la feina per nosaltres i nosaltres com a molt haurem de retallar i apegar els vídeos. Som molt afortunats i estem molt agraïts per les oportunitats que ens brinda el sistema.” Va dir un estudiant de Comunicació Audiovisual mentre consultava un diari esportiu en una aula de la facultat.
